Ressenya del llibre: ''Apunts de la Costa Brava'', d'en Quim Curbet

Lectura recomanada: ''Apunts de la Costa Brava'', de Quim Curbet. Col·lecció Barretades (nº2). Narrativa de viatges, Curbet Edicions, 102 pàgines.

  Hem tingut l'honor de conèixer l'artista Quim Curbet, i ens venia molt de gust llegir alguna cosa seva, sobre la Costa Brava, per començar.

  Qui no ha tancat alguna vegada els ulls i recordat el passat?... El poble on vas néixer, o on estiuejaves, els seus antics carrers irregulars que s'innundaven amb les fortes pluges que queien de tant en tant, i les despreocupades rialles en saltar sobre els tolls... La familiar sensació de caminar per un lloc amb història i alhora observar aquelles botiguetes on es començaven a vendre postals amb unes vistes que eren com casa teva. I alhora, alguna cosa que et faria somiar, pintar, escriure... més endavant. I no només a tu.

  Els amics amb els genolls pelats, i els cotxes d'una altra època, que ja gairebé no es veuen, aparcats a sobre de la vorera davant de casa teva: una casa de pescador amb bigues de fusta... i olor a peix cuinat (amb aquestes receptes heretades) només una estona després de ser pescat del Mediterrani i comprat a la subhasta.

  Qui no recorda aquells dies que semblaven no acabar, perquè la llum no marxava fins que s'imposava la nit, que portava la fresqueta amb la que ''oblidar'' la calor diària? Qui no recorda observar l'horitzó i creure que podria nedar fins saber on acabava (o començava) el Mediterrani?

  ...Qui no recorda sentir orgull i afecte per la màgia que ens envoltava en forma de muralles, ruïnes, platges d'aigües netes i cel clar, i vegetació sense fi?

  Pescadors que teixien les seves xarxes al murmuri de la mar, mentre ells potser també recordaven altres temps...

  Tant si ho recordes com si no ho recordes, aquest és el teu llibre. Aquí trobaràs records amb els que t'hi veuràs de seguida, alhora que trobaràs que els records apareixen; perquè així com els nens es fan grans, els pobles amb encant també creixen, o es retoquen, per alguns d'aquests nens que ja no ho són.

  En obrir els ulls, avui t'adones que el poble on vas néixer o on estiuejaves, no és igual, inevitablement. Ha crescut, i ha passat per algunes mans que potser no l'han mimat com calia. S'ha multiplicat la capacitat perquè altres arribin a ell, i no sabem si tots voldran mimar-lo de la mateixa manera.

  Però encara hi ha signes de l'ahir, per sort. Perviuen com els records. Sobretot dels qui volen recordar. Perquè oblidar és matar el passat.

Una lectura entretinguda, directa, i detallada.

  Un tros d'història: passat i present, que potser et faci pensar en el futur.

Agraint els records a en Quim Curbet: un activista poètic.